Vida

El seu nom de família era Teresa de Ahumada. Santa Teresa era filla d'Alonso Sánchez de Cepeda, de la ciutat de Toledo, i Beatriz de Ahumada, de la ciutat d'Olmedo. Es van instal·lar a Àvila, on va néixer Teresa el dia 28 de març de 1515 en el si d'una família nombrosa: «érem tres germanes i nou germans», recorda ella en el Llibre de la Vida. La seva família tenia una gran afició a les lletres i a la cultura, per la qual cosa la Teresa aprèn a llegir i a escriure a edat molt primerenca.

En la vida de Teresa se succeeixen tres grans etapes:

Fins als 20 anys d’edat viu a casa dels seus pares; Teresa nena, adolescent i jove, va viure successivament la mort de la seva mare, la marxa de varis dels seus germans a les Índies, i el procés de la lenta dissolució de la llar.

Als 20 anys opta per la vida religiosa, malgrat el seu pare. En la seva biografia assegura que va fugir de la seva casa un matí per entrar en el monestir de carmelites de l'Encarnació. Allí hi va viure 27 anys, amb comunitat religiosa molt nombrosa composta per prop de 180 monges, suportant i superant el trauma d'una malaltia greu, la qual cosa va marcar el seu físic per a tota la vida, i portant-la a endinsar-se en la vida espiritual. Cap els 40 anys, Teresa se sent cridada al que s'ha denominat “experiència mística” que no només canvia el rumb de la seva vida, sinó que la defineix i dóna un gran bagatge humà i cristià a la seva persona.

Als 47 anys, Teresa inicia una tercera etapa quan surt del convent de l'Encarnació per fundar el Carmel de San José i poc després emprèn la seva tasca de fundadora “andariega”. Els seus viatges són en tartana o a lloms d'una mula fins a Medina del Campo, Valladolid, Alba de Tormes, Salamanca, Beas de Segura, Sevilla, Sòria i Burgos, per descansar finalment en el seu llit de mort a Alba de Tormes el 4 d'octubre de 1582.

Durant els últims anys es dilata el seu horitzó visual i espiritual, no només pel tortuós mapa geogràfic de les seves correries de fundadora; sinó per la seva renascuda sensibilitat pels problemes d'Europa i de les Índies occidentals, el seu viu interès pels temes de la cristiandat i de l'Església, i el seu coneixement dels estrats socials d'aquella Espanya, conglomerat de glòria i de misèries. Són els anys en què Teresa estableix una infinitat d'amistats i relacions humanes en tots els nivells i estaments de la societat.

Dona de caràcter obert i comunicatiu, d'extrema sensibilitat i amb una immensa simpatia personal, posseïa un tremp enèrgic que li va permetre afrontar les majors contrarietats. Va ser apassionada, intrèpida i voluntariosa. En definitiva, els seus biògrafs la defineixen com una dona d'acció que va saber mantenir-se ferma malgrat les adversitats. Es va moure entre l'idealisme i la pràctica.

Els comentaris estan tancats.