Obra

L'obra escrita de Santa Teresa de Jesús és una obra viva, vigent actualment malgrat el temps que porta escrita. Els seus escrits mantenen la frescor dels textos acabats d’escriure.

Lectora apassionada des de la seva infància, no resulta senzill fixar el començament de la seva tasca literària, en la seva adolescència es va estrenar com a escriptora amb una novel·leta de cavalleries. Teresa és un bon exemple d'escriptora autodidacta; les lectures li van servir de suport quan va voler relatar les seves primeres experiències íntimes i místiques. Teresa tenia el do de saber expressar degudament allò que es vol relatar; va quedar ben demostrat en la seva etapa de plenitud com a escriptora des dels 45 als 67 anys. Abans de morir va escriure les seves últimes pàgines plenes de frescor i estil juvenil (capítol 31 del Llibre de les Fundacions).

Escriptora de gran varietat de gèneres i nivells va començar enlluernant als seus confessors que van alimentar la seva ploma. Teresa va escriure molt, però cap dels seus llibres va aparèixer publicat en vida de la santa. Es van fer còpies però únicament per a ús de les carmelites. Ramón Menéndez Pidal va destacar que per humilitat, Teresa s'esforçava per escriure el més senzillament possible, escrivia com parlava, escrivia de pressa i rares vegades es rellegia.

L'autobiografia: Vida de Santa Teresa de Jesús

És el text més famós de la Santa i respon a la petició dels seus confessors tal com ella assenyala en el pròleg: “Aquesta relació que els meus confessors em manen”. Un llibre que escriurà dues vegades, ja que els seus confessors li demanen ampliar el primer relat. El “Camí de perfecció” neix com un manual d'espiritualitat per a ús de les religioses; els seus confessors van considerar que la Vida no podia ser llegida per tothom. Aquesta obra considerava l'essencial per comprendre l'esperit de la seva reforma, encara que en vida de santa Teresa va ser jutjada amb comentaris burletes i malèvols.

La mort no tanca la divulgació de la Vida. Convents, centres d'estudis i nobles volen fer-se amb una còpia que els aproximi a les vivències que havia tingut santa Teresa i que van despertar la curiositat de la societat de l'època. Finalment, gràcies a les gestions de la vídua de l'emperador Maximiliano II, María d'Àustria, s'encarrega una revisió a Fra Luis de León per editar l'obra i procedir a la seva impressió. L'original va ser conservat a la biblioteca de Felipe II de l'Escorial, on encara es troba.

El camí de Perfecció

Santa Teresa va començar a redactar-lo el 1564 i la seva finalitat era oferir un manual per viure la vida de les seves religioses del Carmel de San José d'Àvila. Ella l’anomenava “el librillo” i el considerava d’una importància fonamental per totes aquelles persones que volien apropar-se a les formes de vida conventual. Ràpidament se’n feren nombroses còpies no fidels a la de l'obra original, la qual cosa va molestar santa Teresa que finalment va decidir que s'imprimís després d'una revisió definitiva de l’any 1579. Però, quan apareix el text ha estat retocat altra vegada, potser pel censor, i se succeeixen edicions fins que Luis de León publica una de la més properes a l'original en 1588.

Les Morades de l'ànima

El títol exacte és Morades del Castell Interior i és resultat d'una nova petició del seu confessor, el pare Jerónimo Gracián, perquè torni a escriure la seva biografia que en aquests moments era revisada pel tribunal de la Inquisició.

L'obra aplega consells sobre la vida mística, tal com santa Teresa s'hi havia aproximat. És una obra que va concebre per als teòlegs i els directors espirituals.

Relacions i mercès. Exclamacions

És un conjunt de proses que són pregàries adreçades a Jesús. La seva lectura era tan atractiva que aviat van ser editades per Luis de León i publicades a Madrid i més tard a Nàpols.

Les Fundacions

Santa Teresa no va arribar a posar títol a aquesta obra que arriba als nostres dies amb el nom de “Llibre original de les fundacions de la reforma que va fer a Espanya la gloriosa verge santa Teresa de Jesús, escrit de la seva mà”. L'any 1610 es va publicar a Brussel·les.

La redacció es va fer durant diferents espais de temps, començant per la Fundació del Carmel de San José a Àvila, que ja narra a “Vida” i després la fundació de Malagón; l’any 1574 ja havia redactat els primers nou capítols i tres anys més tard reprèn el treball fins que en 1579 redacta la Fundació de Caravaca i es dóna per entès que és la darrera.

En 1582, uns mesos abans de morir, hi afegiria uns últims capítols redactats a Burgos.

El text manuscrit es conserva a la Biblioteca de l'Escorial per mandat també de Felipe II.

Concepte de l'Amor de Déu. Meditacions sobre el “Llibre dels Càntics”

És un comentari a uns versicles del llibre bíblic “El Càntic dels Càntics” que va fer parlar molt a la seva època perquè el propi Fra Luis de León havia estat capturat i jutjat per la traducció d'aquesta obra. Santa Teresa va desglossant les diferents parts i establint un diàleg de tu a tu amb el text. Afortunadament, el text es va conservar i va ser publicat a Brussel·les l'any 1611.

Tractat sobre la visita dels convents de religioses

Aquest text ve a ser una descripció sobre la forma en la qual s'han de visitar els convents fundats per ella. Es va publicar en 1613 a Madrid i estava destinat a ser una obra de difusió dins dels convents, fonamental en la formació de les religioses.

Correspondència

Actualment es conserven quatre-centes setanta cartes, completes i fragments de cartes de santa Teresa. La primera carta és de l'any 1561 i l'última de 1582.

Tot i que no se’n sap el total, la major part dels investigadors conclouen que hauria escrit almenys quinze mil cartes sense tenir en compte les que pogués haver escrit abans de 1561.

Poesies

Hi ha una trentena de composicions poètiques entre poemes, nadales, obres en honor d'alguns sants (sant Andreu, sant Hilarió, santa Caterina d'Alexandria) o també de caràcter familiar.

No es pot oblidar que malgrat la quantitat de temps que va dedicar a les fundacions i a la pròpia reforma de l'Ordre, sempre va ser una dona alegre i vivaç a qui agradava cantar durant els moments d'esbarjo.

Al principi, aquest tipus de composicions no van rebre cap atenció per part de la societat i els estudiosos de l'època. No va ser fins el segle XIX quan es van començar a fer estudis sobre l'obra lírica de la santa.

Els comentaris estan tancats.